La presencia de Xina a l’Estat Espanyol – en les seves diverses variants- es cada vegada un fet més evident i tangible. Això es deu, entre d’altres factors, als processos interculturals inherents al fet migratori.
Cada vegada és més clar que la presència de persones d'origen xinès a l’Estat Espanyol està comportant canvis en la morfologia i l’estructura de diverses ciutats i municipis però potser és menys coneguda la repercussió d’aquesta sinergia intercultural als llocs d’on provenen les persones xineses que viuen a l’Estat Espanyol. Com veurem a través d’aquest i el següent post, la celebració del denominat “any nou xinès” és un bon exemple d’aquest procés de doble influència.
L’any nou xinès té cada vegada una manifestació pública més destacada a les ciutats espanyoles on la presencia de xinesos és demogràficament més rellevant. Aquestes celebracions institucionals – organitzades en col·laboració entre diverses associacions xineses i altres entitats locals- estan sovint envoltades d’un caràcter folklòric que dista bastant del tarannà més íntim i familiar característic de les celebracions que tenen lloc, tan a Xina com a Barcelona, la nit del darrer dia de l’any segons el calendari tradicional xinès. Els emigrants xinesos es reuneixen als restaurants i cases per a celebrar l’arribada de l’any nou tal i com ho fan als pobles i ciutats d’on provenen. Alguns, inclús, comencen la celebració a primera hora de la tarda, en comptes de fer-ho al vespre i allargar-se fins a la mitjanit, per tal de fer coincidir la celebració de l’arribada del nou any amb l’horari de la RP Xina.
Aquesta mirada dirigida cap a Xina es materialitza en diverses pràctiques socials que representen l’altra cara de la moneda dels fluxos transnacionals, és a dir la influència de la migració internacional en la transformació de la morfologia i la estructura de les societats d'origen.
Una de les pràctiques socials a través de la qual els emigrants expressen aquest vincle amb els pobles i les ciutats de procedència consisteix en l’enviament de diners als familiars que no han emigrat. Tal i com apunta Joaquín Beltrán (2004) “l’enviament de remeses es una pràctica transnacional clau que expressa la relació entre migració i economia per una banda, i migració i família, per altra banda” i que es materialitza en el consum i construcció d'habitatges, el desenvolupament de negocis en origen i en diversos rituals de pas (casaments, funerals), entre d’altres aspectes[1].
L’enviament de remeses es dona en diferents moments de l’any en funció de les característiques, periple migratori, necessitats i objectius de cada família, però és un fenomen especialment significatiu durant l’època de l’any nou, moment en el qual s’intensifica l’enviament de diners als llocs d’origen. D’aquesta manera, aproximadament un mes abans de l’arribada de l’any nou, els emigrants que tenen familiars als pobles i ciutats d’origen enviaran una suma de diners en funció de la capacitat d’estalvi que hagin aconseguit durant l’any.
A través d’aquestes remeses, els emigrants participen i son presents en les celebracions d’any nou dels llocs d’origen. És un fenomen que, en definitiva, dona continuïtat - en la distància física i a través de la mediació electrònica - a la popular costum a Xina de regalar diners en ocasió de l’any nou. Així doncs, podríem dir que l’enviament de remeses durant les darreres setmanes de l’any emula els tradicionals “hongbao”, els “sobre vermells” en els quals s’introdueixen els diners que s’ofereixen com a regal durant la nit d’any nou així com en altres rituals i celebracions (casaments, funerals…).
El 31 de gener de l’any passat (2011), un mes abans de l’inici de les festes de l’any nou, el diari electrònic xinès Zhongguo xinwen wang (中国新闻网) es feia ressò d’aquest fenomen que afecta especialment als principals llocs d'origen de la migració xinesa dirigida a Europa: el districte de Qingtian i la municipalitat de Wenzhou. El reportatge, que es pot consutar a la pàgina web del diari, proporciona algunes dades quantitatives extretes dels informes de diferents bancs i oficines financeres per donar a conèixer l’especial increment del moviment de capital durant l'època d’any nou (资金春运).
A través de la comparativa entre les estadístiques dels principals bancs de Qingtian i els dels altres vuit districtes que formen la prefectura de Lishui, el periodista afirma que la suma de la quantitat de divisa estrangera dels vuit districtes no arriba ni al 50% del que reben els bancs de Qingtian durant l’any nou. Tal i com descriu el periodista, la principal avinguda de la ciutat de Qingtian (capital del districte que porta el mateix nom) està caracteritzada, durant les setmanes prèvies a l’any nou, per l’aglomeració de persones que fan cua davant dels bancs per tal de rebre les transferències bancàries que els familiars els envien des de diferents països d’Europa. Davant d’aquest augment exponencial de clients, les oficines bancàries amplien l’habitual horari d’obertura, començant una hora més aviat i, sovint, tancant dues hores més tard que la resta de l’any. El reportatge contínua presentant altres dades estadístiques vinculades amb la presència d’aquest fenomen a la ciutat de Wenzhou.
Més enllà de les dades quantitatives que presenta el reportatge – i que ens remeten la densificació i increment de remeses durant les setmanes anteriors a l’any nou - és interessant subratllar que la premsa no-local es fes ressò d’una notícia sobre Qingtian i que ho fes en relació a la transferència de divises estrangeres en ocasió de l’any nou. Cal dir que Qingtian és una regió poc coneguda a Xina i que no és massa habitual que els esdeveniments que hi transcorren arribin als mitjans de comunicació més enllà de l’àmbit local o provincial. Tal i com m’han expressat en algunes ocasions emigrants xinesos procedents d’altres províncies “Qingtian és més famós a Espanya que a Xina”. Paral·lelament cal dir que Qingtian és una de les regions rurals de Xina on les circumstàncies econòmiques, així com les característiques socials i culturals de l’Estat Espanyol son enteses més enllà dels estereotips que es mantenen en altres zones del país. Aquest flux d’informació ens retorna a la bidireccionalitat d'influències a la que ens referíem a l’inici de l’entrada.
En aquest post hem presentat breument el fenomen de l’enviament de remeses com a forma de participació dels emigrants en l’any nou als llocs d’origen, així com també com a pràctica transnacional que manifesta el compromís amb els familiars que no han emigrat. En el proper post presentarem una altre pràctica transnacional vinculada a aquesta mirada cap a Xina que es dona especialment durant l’any nou i que es tradueix en un increment dels viatges i les visites als pobles i les ciutats d'origen.
Irene Masdeu
[1] Per a una aproximació detallada al fenomen de les remeses en la emigració xinesa vegeu Beltran,J. (2004) “Remesas y Redes familiares desde China a España” En: Ribas, N. i Escrivà, A .(Coord.) Migración y Desarrollo. Estudio sobre remesas y otras prácticas transnacionales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada